Per Neus Navarro, consultora júnior d’AmbTu
La Neus inicia la seva etapa laboral a AmbTu l’octubre de 2021, un cop acabat el grau de sociologia. Altament sensibilitzada per les problemàtiques socials, focalitza el seu Treball de Final de Grau (TFG) en els efectes de la compra pública de matèries primeres, aportant com a exemple la compra d’un material tant quotidià com és l’alumini. El seu treball aconsegueix el premi al millor TFG en Desenvolupament Sostenible i Justícia Global per la Fundació Autònoma Solidària de la UAB.
Vivim en una societat on la utilització de materials com l’alumini està generalitzada a tots els aspectes quotidians. Segur que si hi penseu en podeu citar més de deu elements que veieu diàriament que continguin alguna peça d’alumini. Els fanals que ens il·luminen al carrer quan és de nit, els diferents transports que utilitzem, els materials d’oficina i escolars amb els quals treballem, els mòbils amb què ens comuniquem, etc.
Però, d’on prové l’alumini? Quin camí recorre abans d’arribar a les mans dels consumidors i consumidores?
Per les seves propietats l’alumini és un dels minerals més utilitzats en la fabricació de múltiples materials. Però abans d’arribar a les mans dels consumidors i consumidores aquest material passa per un recorregut en la seva cadena de subministrament i, en les diferents fases d’aquest se’n troben diversos riscos i impactes tant a escala social com a ambiental. Destapar aquestes vulneracions i tenir-les en consideració és summament important per a la compra pública i el consum socialment responsable.
En aquest article s’exposen aquests riscos i impactes derivats de la mineria extractiva de la matèria primera de l’alumini, la bauxita. A través de l’informe que vaig realitzar com a treball de fi de grau de sociologia en col·laboració amb l’Ajuntament de Barcelona en la Direcció de Justícia Global i Cooperació Internacional. “La cara oculta de l’alumini a l’Índia” aborda a partir de la problemàtica social de les vulneracions de drets en països del sud global en les primeres fases de la traçabilitat dels productes, en aquest article es vol donar llum sobre aquestes. Em centro en territori de l’Índia, ja que, és un dels principals països exportadors de Bauxita.
A continuació explico els quatre principals riscos:
1. CORRUPCIÓ
El primer factor de risc a considerar és que l’existència d’un problema generalitzat amb la corrupció en el sector dels recursos naturals a l’Índia. La indústria minera, en general, es caracteritza per la falta de supervisió i transparència; amb poca informació divulgada sobre els termes dels contractes governamentals (NRGI). Destacant riscos notablement alts de corrupció en la contractació pública i en el sector dels recursos naturals. Les empreses identifiquen la contractació pública a l’Índia com especialment vulnerable a la corrupció (ICS 2016).
2. DRETS HUMANS
El següent risc a exposar és altament preocupants, ja que, existeixen múltiples vulneracions dels drets humans de la població de l’Índia. La vulnerabilitat de l’impacte comunitari és present, pel fet que, el sector miner a l’Índia té una legislació i una supervisió molt febles, la qual cosa genera corrupció a gran escala, contaminació ambiental i violacions dels drets humans. Segons Amnistia Internacional, es violen els drets dels grups indígenes. Quan s’amplien les mines, el govern no garanteix la reubicació de les comunitats indígenes vulnerables. El Blacksmith Institute estima que, als països que van investigar, la salut de gairebé 7 milions de persones està en risc a causa de les ubicacions d’extracció i processament de minerals. Les persones que viuen als voltants d’aquests llocs poden entrar en contacte amb contaminants perillosos a través de la inhalació de pols contaminada, la ingestió d’aigua contaminada i els aliments o el contacte de la pell amb aigua contaminada. Els problemes socials poden sorgir com a resultat de la immigració: les noves oportunitats laborals en una mina poden requerir habilitats lingüístiques i tècniques que la població indígena local no té. Això pot generar conflictes laborals entre la població local i els treballadors migrants, ja que la població local no es beneficia de la presència de la mina.
3. DRETS LABORALS
El següents riscos a considerar estan lligats als drets dels treballadors, en aquest sentit, l’Índex Global de Drets de la CSI exposa que, aquest país és un dels deu països més difícils per als treballadors pel que fa als drets sindicals. Tanmateix, el treball forçós constitueix el problema més gran de tràfic de persones de l’Índia. Segons Fair Wear Foundation, hi ha 8 milions de persones que es veuen obligades a treballar a l’Índia. A més, hi ha forts indicis que l’Índia té el nombre més elevat de nens treballadors del món. Segons Fair Wear Foundation hi ha 14 milions de nens treballant. En última instància a l’Índia, la població indígena (adivasi), els sense casta (dalits), les dones i els nens i les minories religioses són les víctimes més freqüents de violacions de drets humans i discriminació, especialment en les zones rurals. A més, la violació, la violència domèstica, les morts relacionades amb el dot, els assassinats per honor i l’assetjament sexual de les dones són problemes greus a l’Índia.
4. SOCIOAMBIENTALS
Per finalitzar les quatre esferes on s’ubiquen els riscos més rellevants per la societat Índia en referència a la mineria de l’alumini, exposo els riscos que suposa pel medi ambient aquesta indústria relacionats amb l’impacte social. La mineria i la producció de petroli poden afectar els recursos hídrics de dues maneres. En primer lloc, es necessiten grans quantitats d’aigua per a moltes operacions mineres, des de la perforació fins a la rentada dels minerals. En segon lloc, els processos miners poden contaminar l’aigua, tant per l’addició de productes químics com pels productes de deixalla del mateix procés miner, que també poden obstruir i bloquejar rius i rierols. A l’Índia, mil milions de persones viuen sota una greu escassetat d’aigua dolça durant almenys un mes a l’any. D’ells, 180 milions de persones s’enfronten a una greu escassetat d’aigua durant tot l’any. Gairebé el 70% de l’aigua de l’Índia està contaminada. Una causa principal és la quantitat d’aigües residuals generades per ciutats i pobles al llarg de trams contaminats i residus industrials de petites i grans empreses. En vista de l’augment de la població, la demanda d’aigua dolça per a tots els usos serà immanejable en el futur.
EN RESUM, es troben alts nivells de corrupció en la contractació pública del sector dels recursos naturals; a més, d’una gran falta de transparència i supervisió a la indústria minera. En segon terme, es vulneren els drets humans greument sobretot en la violació dels drets fonamentals dels grups indígenes i en la seguretat i salut de la població propera a les mines. També es troben múltiples infraccions molt greus en drets laborals, com és el cas de la falta de llibertat d’associació i els drets dels treballadors, severs danys a la salut dels treballadors, repetits casos de treball forçós on els més perjudicats són els infants i les dones per la seva condició i amb l’agreujant dels casos de tràfic de persones. En últim lloc, en una posició de risc moderat, però amb la seva pertinent rellevància també, es troben els riscos socials causats directament per infraccions sobre el medi ambient; com són l’exemple de la falta de recursos hídrics, i a més d’aigües contaminades de les poblacions veïnes.
