Per Mireia Cabezas, tècnica de projectes d’AmbTu
En els darrers anys, la perspectiva de gènere ha guanyat importància, especialment com a element transversal en la construcció d’una societat més justa i igualitària. Per a les entitats de l’economia social i solidària, que prioritzem les persones i la igualtat d’oportunitats, el feminisme esdevé un eix clau, fent imprescindible la incorporació d’aquesta perspectiva en els nostres projectes.
A més, l’Administració Pública impulsa la seva inclusió en convocatòries de subvencions, valorant-la en els criteris d’avaluació i amb preguntes específiques en els formularis de sol·licitud. Tot i això, sovint ens enfrontem a reptes: definir què implica la perspectiva de gènere, detectar biaixos o aplicar-la de forma efectiva en els nostres projectes.
En aquest article, explorarem com entendre i integrar la perspectiva de gènere en la fase de disseny de projectes per maximitzar el seu impacte social.
Què entenem per perspectiva de gènere?
Segons l’Institut Europeu per la Igualtat de Gènere (EIGE), la perspectiva de gènere es defineix com la “perspectiva que té en compte les diferències de gènere a l’hora d’analitzar qualsevol fenomen social, polític o procés”; aquesta perspectiva “se centra especialment en les diferències de gènere en l’estatus i el poder, i considera com aquesta discriminació modela les necessitats immediates, així com els interessos a llarg termini, de dones i homes”.
Aplicant aquesta definició als projectes que s’impulsen per part d’entitats de l’ESS, entenem per perspectiva de gènere com l’anàlisi de com el nostre projecte i el seu impacte està influït per aquestes diferències de gènere i la posterior incorporació de mecanismes de correcció corresponents. Sense incorporar aquesta perspectiva, els projectes que plantegem i desenvolupem quedarien a mitges del seu potencial de canvi.
Què hem de tenir en compte a l’hora d’incorporar la perspectiva de gènere en la fase de disseny de projectes?
Hi ha diversos elements que conformen el disseny de projecte: 1) la diagnosi de la necessitat social, 2) la definició d’objectius i resultats esperats, 3) la definició d’actuacions i, per últim, 4) el pressupost. És en la definició d’aquests quatre elements on ha d’estar present aquesta perspectiva de gènere per tal d’establir el full de rua, minimitzant els possibles biaixos que es puguin generar durant el desenvolupament del projecte i facilitant la identificació i la incorporació d’elements de correcció.
En primer lloc, quan definim la necessitat o problemàtica social a la qual es vol donar resposta s’ha de tenir present que tota problemàtica social que s’identifiqui impacta de diversa manera al col·lectiu destinatari segons el gènere amb el qual s’identifiquin, agreujant la problemàtica social en alguns casos.
A més, el seu impacte serà determinat també per altres lògiques de desigualtat, com ara l’edat, l’ocupació, la situació migratòria o la diversitat funcional, d’entre altres, que es combinen amb el variable gènere, retroalimentant-se i generant privilegis i vulnerabilitats dins del col·lectiu destinatari. En la nostra anàlisi del col·lectiu destinatari cal evitar, doncs, homogeneïtzar el col·lectiu i fer una anàlisi segregada per cada lògica de desigualtat que observem que té un impacte. Es recomana, doncs, la utilització d’indicadors amb perspectiva de gènere, que ofereixin dades segregades i que siguin sensibles al gènere per tal que ens aportin informació per poder identificar com afecta la problemàtica social en el nostre col·lectiu destinatari segons els eixos de desigualtat identificats. Una vegada identificats aquests diversos eixos de desigualtat, és important identificar quines són les necessitats específiques de cadascun i com el nostre projecte pretén donar resposta.
És en la definició d’objectius on hem de visualitzar aquells biaixos de gènere que hem identificat en l’anàlisi de la problemàtica social. Aquests objectius han de contribuir a afavorir, directament o indirectament, la igualtat de gènere, el reconeixement de les lògiques de desigualtat que es generen dins del col·lectiu destinatari i han d’evitar biaixos androcèntrics. Per tant, s’ha d’incorporar explícitament els eixos de vulnerabilitat identificats en algun dels nostres objectius, o definint un (o més) objectius específics que facin referència a la transversalitat de gènere. Els resultats esperats que es defineixen també han de visibilitzar aquests possibles biaixos de gènere que es poden generar. Explicitar quins resultats esperats s’esperen segons cada eix de vulnerabilitat identificat n’és una manera.
La mateixa lògica s’aplica en la fase de definició de les actuacions a desenvolupar, hem d’evitar que les actuacions parteixin d’una lògica androcèntrica, que el seu accés sigui limitat per certs grups dins del nostre col·lectiu destinatari o que reprodueixin estereotips de gènere. Per això, és necessari incorporar mesures correctives per tal de no reproduir estereotips de gènere com no definir els horaris i ubicacions en els quals s’organitzaran les actuacions en què participa el col·lectiu destinatari de manera que no es dificulti la conciliació, analitzar les possibles dinàmiques que es poden generar en els grups o incorporar mesures que assegurin la participació de tot el col·lectiu en les activitats que es desenvolupin, entre d’altres.
Pel que fa a la definició del pressupost, ens hem d’assegurar que es faci una repartició equitativa dels recursos dins del nostre col·lectiu destinatari i totes les persones que participen en el procés d’execució. Per tal d’assolir els objectius vinculats amb la igualtat, és essencial destinar una part del pressupost al seu desenvolupament i execució i s’han de tenir presents les cures dins de l’equip de treball així com la seva formació en àmbits de gènere per poder executar les actuacions sense biaixos.
Incorporant aquesta perspectiva amb eines d’execució concretes i significatives, s’incrementa la qualitat dels projectes, obtenint puntuacions més altes en apartats específics o transversals i, a més, es fa explícit el compromís de foment de la igualtat. Les entitats de l’ESS hem d’assumir responsabilitats clares per transformar el model en propostes realistes, convertint-nos en agents actius del canvi necessari per a una societat més justa. Per això, la incorporació de la perspectiva de gènere en els projectes de l’ESS és essencial per generar un impacte real i positiu, promovent una societat més inclusiva i equitativa.
