L’accés de les entitats de l’ESS als procediments de contractació pública no ha estat i no continua sent un camí fàcil. Venim d’un model en el qual s’ha donat prioritat a la millor relació rendibilitat-preu, on l’economia social ha pogut aportar poc. Amb la incorporació dels criteris de responsabilitat social als procediments de contractació pública al Parlament Europeu l’any 2014 (Directives 2014/24/UE i 2014/23/UE), es va obrir un nou escenari en el qual les entitats de l’economia social van esdevenir unes bones aliades, ja que va proporcionar criteris d’adjudicació i execució socials, ambientals i ètics. D’aquesta manera, la despesa pública no només es destina a satisfer les necessitats administratives i de gestió pel que fa a serveis i infraestructures, sinó que també contribueix a objectius més amplis de desenvolupament sostenible i inclusiu.
A l’àmbit estatal, va ser amb la Llei 9/2017 de Contractes del Sector Públic (LCSP) del 8 de novembre, mitjançant la qual es va transposar a l’ordenament jurídic espanyol dites directives europees, fent menció específica a la contractació pública com a eina per promoure polítiques socials i ambientals. A l’article 1.3 es defineix que:
“ En toda contratación pública se incorporarán de manera transversal y preceptiva
criterios sociales y medioambientales siempre que guarde relación con el objeto del contrato,
en la convicción de que su inclusión proporciona una mejor relación calidad-precio en la
prestación contractual, así como una mayor y mejor eficiencia en la utilización de los fondos
públicos. Igualmente se facilitará el acceso a la contratación pública de las pequeñas y
medianas empresas, así como de las empresas de economía social.”
Tot i que amb anterioritat a l’entrada de llei va haver-hi diversos plans i iniciatives molt importants, tant en l’àmbit estatal com autonòmic, que van crear precedents i una base de compromís, va ser amb la Llei 9/2017 que aquestes pràctiques van obtenir un marc legal definit i harmonitzat a nivell estatal.
En aquest marc, entenem les clàusules de responsabilitat social en la contractació pública com les disposicions incloses en les licitacions amb l’objectiu de promoure valors i pràctiques socialment responsables per part de les empreses que liciten amb les administracions públiques.
Si tenim en compte que el nivell de despesa en contractació pública l’any 2023 a Espanya va assolir l’11,55% del PIB i el 24,87% del total de la despesa pública, la incorporació de criteris de responsabilitat social als plecs té unes implicacions directes sobre el comportament del mercat. Aquest nivell de despesa estableix uns estàndards socials i ambientals, que si s’inverteix de la manera adequada, pot impulsar un canvi equilibrat cap a una economia més sostenible.
Des d’aquesta perspectiva, el que podem observar és que el paradigma de la contractació pública on la relació preu, rendibilitat i qualitat ha estat prioritària està canviant. Una de les bones pràctiques que cal mencionar és El Decret d’Alcaldia S1/D/2017-1271, emès el 24 d’abril de 2017 per l’Ajuntament de Barcelona, el qual aprova les guies de compra pública social i ambiental, que proporcionen orientacions per integrar criteris socials, ambientals, ètics i d’innovació en els processos de contractació municipal; ajudant d’aquesta manera tant al funcionariat encarregat de les licitacions com a les empreses que volen participar en els processos de contractació a entendre i aplicar aquests criteris, tot fomentant un mercat públic més just, inclusiu i sostenible.
Quant als sistemes de verificació i compliment, encara queda molt marge de millora. Està clar que el repte de l’administració no és gens fàcil; per una banda, ha d’assumir el disseny, publicació i adjudicació de les licitacions, on moltes vegades són necessaris assessoraments i suports específics per redactar continguts en terminis molt ajustats de temps, havent d’adaptar i retallar textos amb resultats no sempre coherents; i per altra, està el repte de poder incorporar i implementar mecanismes i sistemes de verificació i compliment. Les empreses de l’ESS podem fer l’esforç per formar-nos i adquirir les eines necessàries per assumir els terminis de les presentacions i execucions, però sense un sistema fiable de verificació i compliment es pot veure debilitada la confiança en el sistema de contractació pública.
Bàsicament, els criteris poden estar desglossats en cinc fases: Primer a la definició i objecte del contracte, ja que l’administració pot establir que l’objecte del contracte inclogui requisits o característiques relacionades amb la responsabilitat social, com ara la promoció de la igualtat de gènere, la sostenibilitat ambiental o l’ús de materials reciclats. En segon lloc, a les prescripcions tècniques que poden incloure requisits específics com qualitat a l’ocupació, igualtat salarial o comerç just entre altres. En tercer lloc, podrien estar com a criteris d’adjudicació on es vincula a la valoració una puntuació concreta i addicionals a les empreses que compleixin aquests criteris. Quart, com a condicions especials d’execució on l’administració pot establir condicions específiques per a l’execució del contracte com l’ocupació de persones amb diversitat funcional, la reducció d’emissions durant la prestació del servei o la promoció d’ocupació local. I finalment, una cinquena fase com a criteri de desempat addicional, sempre que estigui recollit als plecs, on es prioritza aquella empresa que els compleix.
Queda clar que la transició del preu com a criteri exclusiu cap a la combinació de qualitat-preu ha estat un pas important cap a la contractació pública moderna, però en l’actualitat ens fem sovint la pregunta de quin ha de ser l’equilibri entre el pes que té el preu i el que tenen altres criteris. Aquelles licitacions que ja han començat a redefinir el paper del preu als plecs, li atorguen al voltant del 50% de la puntuació, permeten que es doni d’una manera més equilibrada la incorporació d’altres criteris. Però queda clar que encara queda tot un camí per recórrer per tal que el preu acabi sent un criteri més, amb una puntuació més equilibrada i proporcional on es doni més importància a la qualitat, la innovació, la sostenibilitat i els criteris socials.
Des d’Ambtu volem impulsem la participació de les entitats de l’ESS als procediments de contractació pública, oferint assessorament a l’hora de millorar el seu accés i presentació a una licitació. Som conscients que per entitats que no ho han fet mai, incorporar aquests mecanismes i dinàmiques no és gens fàcil, però creiem que si es treballa cap a la planificació i preparació prèvia, aquests criteris de responsabilitat social poden esdevenir uns bons aliats del sector.
Per tal que aquest model de contractació pública que incorpora criteris socials als plecs, continuï el seu creixement i tingui efectes reals i transformadors a la nostra societat, és necessari que l’administració implementi la seva part, però també que les entitats ens apropiem del nostre rol interpel·lador, formant-nos i adquirint les eines necessàries per assumir el repte.
Vols saber-ne més? Contacta’ns a hola@ambtu.coop
