Vés al contingut 
En el complex encaix entre la normativa de la Seguretat Social i el funcionament de les cooperatives de treball associat, de vegades sorgeixen situacions que, lluny de facilitar l’emprenedoria col·lectiva, la penalitzen de manera absurda. En aquest article expliquem un cas real que pot afectar moltes cooperatives: quan una persona treballadora s’incorpora com a sòcia treballadora i cotitza pel RETA al llarg d’un exercici, la Seguretat Social pot acabar regularitzant la seva base de cotització de manera errònia, generant costos inesperats i clarament indeguts. Tot això es deu a un error en el càlcul automàtic del sistema, que aplica una fórmula que distorsiona els ingressos reals i situa la persona en trams de cotització més alts dels que li correspondrien. El més preocupant és que, malgrat reconèixer la incoherència telefònicament, l’única resposta institucional rebuda ha estat que “no es pot fer res” perquè el sistema està configurat així.
Per Albert Mora Paretas, soci i consultor econòmico-financer d’Ambtu
Però, per què passa això? És indiferent la data en què una persona treballadora s’incorpora com a sòcia treballadora a una cooperativa que cotitza a la Seguretat Social a través del Règim Especial de Treballadors Autònoms (RETA)? La veritat és que no. I, com veurem, el moment en què es formalitza l’alta pot generar un efecte econòmic distorsionat i injust a causa de com es calcula la base de cotització en aquests casos.
Això és el que ha passat recentment amb una cooperativa: en incorporar-s’hi una persona treballadora com a sòcia treballadora, i passar a cotitzar a la Seguretat Social pel RETA —segons el que estableixen els estatuts—, se li ha aplicat una regularització de la seva base de cotització. El resultat ha estat un increment significatiu de la quota, derivat d’un error en el càlcul que aplica el sistema.
Per entendre l’origen del problema, convé recordar com funciona el RETA: aquest règim estableix trams de bases de cotització vinculats al rendiment net mensual estimat. Per exemple, si el rendiment net és de 2.150 euros, l’any 2025 la base de cotització s’ha de situar entre 1.274,54 euros i 2.330 euros, podent la persona triar qualsevol valor dins d’aquest marge. Cada any es publiquen noves taules, progressivament més elevades.
El cas que ens hem trobat és el següent: quan la persona s’ha incorporat com a sòcia treballadora a mitjan any (1 de juliol), ha passat de cotitzar a la Seguretat Social en règim general al mencionat RETA. En aquest sentit, és important destacar que la persona sòcia no es podia acollir a l’anomenada tarifa plana perquè ja havia estat donada d’alta al RETA amb anterioritat (fet rellevant, perquè si hagués tingut dret a la tarifa plana, probablement no hauria passat el que explicarem tot seguit).
Doncs bé, en determinar la base de cotització de la persona treballadora per a l’any 2023 es van tenir en compte els rendiments nets “previstos” per als sis mesos que havia de cotitzar al RETA (de l’1 de juliol al 31 de desembre). Cal tenir en compte que els sis primers mesos de l’any ja havia cotitzat a la Seguretat Social, però en règim general. És aquí on apareix “la discrepància”, ja que la Tresoreria General de la Seguretat Social regularitza la cotització efectuada per la persona sòcia considerant que els rendiments nets mensuals a tenir en compte per cotitzar al RETA són “superiors” i, per tant, també ho és la base de cotització. I per què? Perquè, per calcular el rendiment net mensual, no es consideren els rendiments nets dels sis mesos en què la persona està donada d’alta al RETA durant el 2023, sinó els rendiments de tot l’any complet. I, sorpresa: en dividir aquests rendiments anuals només entre sis mesos, evidentment, el rendiment net mensual resultant és molt més alt que el “real”. Això incrementa la base de cotització (es puja de tram) i, en conseqüència, també la cotització.
Un exemple simplificat (el càlcul real té en compte certes correccions que no afecten la lògica ni les conclusions que s’exposen aquí) pot ajudar a entendre millor la situació: si el rendiment net anual d’una persona fos de 20.000 euros, això implicaria un rendiment net mensual de 1.666,66 euros. Però si el període d’alta al RETA fos només de mig any, els rendiments d’aquest període serien de 10.000 euros, i el rendiment mensual seguiria sent de 1.666,66 euros si es consideressin només sis mesos. No obstant això, si es considera el rendiment net anual per distribuir-lo “només” en sis mesos, el rendiment mensual passa a ser de 3.333,33 euros. Aquesta és la lògica que s’ha seguit en la regularització. Segons aquesta mateixa lògica, en un cas més extrem, si l’alta s’hagués produït al desembre, els rendiments mensuals serien de 20.000 euros.
Tot i que es va presentar un recurs d’alçada indicant que el rendiment net només s’havia de considerar a partir del juliol de 2023 per fer el càlcul, la resposta de la TGSS va ser que es modifiqués la declaració de l’IRPF perquè “només hi apareguessin els rendiments dels sis mesos”! Evidentment, no es va fer (ni tan sols es va intentar, però sí que es va parlar amb l’AEAT, que va mostrar la mateixa incredulitat que nosaltres davant del que estava passant), perquè la declaració de l’IRPF és correcta i tots els rendiments obtinguts tenen la qualificació de rendiments del treball a efectes fiscals, tant els generats durant els primers sis mesos (en règim general) com els dels sis mesos posteriors (en RETA). Per si tot això no fos prou, la TGSS afirmava que no podia saber quina part dels rendiments s’havien generat en règim general o en RETA i, per acabar-ho d’adobar, afegia que això “ho hauria d’haver indicat l’AEAT”! Per si hi ha dubtes, la Seguretat Social sap perfectament quan la persona treballadora estava en règim general i quan va començar a cotitzar pel RETA, ja que té registrades totes les cotitzacions mensuals en cada règim.
Finalment, es va poder parlar amb una persona de la Seguretat Social que entenia la situació i la injustícia que representava i, tot i admetre que això no podia ser i que era un error, es va limitar a respondre que el sistema ho feia “automàticament” i que no s’hi podia fer res. Costa de creure que un error de càlcul tan evident no tingui una via clara de resolució. Com que el “sistema” no pot diferenciar els rendiments d’un règim o de l’altre, la persona treballadora ha d’assumir una diferència de cotització que només es produeix per un error de càlcul de la pròpia TGSS. De debò?
Cal tenir en compte que el “problema”, com hem vist a l’exemple, podria ser quantitativament encara més greu si la incorporació com a sòcia treballadora s’hagués produït al desembre, ja que “el sistema” hauria considerat que el rendiment mensual s’havia de calcular dividint els rendiments anuals entre un sol mes… cosa que implicaria una base de cotització encara més elevada (a partir d’un rendiment net superior als 6.000 euros ja s’arriba a l’últim tram per escollir base de cotització).
En definitiva, i llevat que es revisi urgentment aquest criteri, es continuarà acceptant com a correcte un càlcul profundament erroni, les conseqüències econòmiques del qual recauen injustament sobre la persona treballadora.
Podríem parlar també de qui assumeix els costos “indirectes” d’aquestes regularitzacions, és a dir, totes les hores dedicades a justificar un tema que mai no s’hauria d’haver regularitzat, però ho deixarem per a un altre article. Només apuntem que l’Administració no assumeix mai aquest cost (els interessos de demora només compensen el valor del temps del diner…), mentre que l’empresa —o la persona treballadora— sempre n’assumeix: temps, recursos i, sovint, un cost d’oportunitat que pot acabar fent que el tema s’accepti i es doni per perdut.
