Segurament heu escoltat algun cop que la retribució flexible és molt avantatjosa per les persones treballadores. Però, què és la retribució flexible i per què pot ser interessant per les persones treballadores?
En primer lloc, és important tenir en compte que, tot i que veurem que hi ha una clara relació conceptual, no és el mateix la retribució flexible que la retribució en espècie. En aquest sentit, la retribució en espècie suposa l’entrega per part de l’empresa a les persones treballadores de remuneracions no dineràries addicionals a les seves remuneracions dineràries. Un exemple habitual el constitueix el lot de Nadal. L’empresa segueix pagant a les persones treballadores el mateix salari brut dinerari, però a més, ara la persona treballadora percep certs productes inclosos en el lot (en aquests casos estem davant de rendiments subjectes a tributació i, per tant, a ingrés a compte per l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques).
La retribució en espècie està regulada al propi Estatut dels Treballadors. En concret, al seu article 26.1, relatiu al salari, estableix que en cap cas “el salari en espècie podrà superar el 30% de les percepcions salarials del treballador, ni donar lloc a la minoració de la quantia integra dinerària del salari mínim interprofessional”.
En canvi, quan es parla de retribució flexible, fem referència a la retribució que rep la persona treballadora en forma de béns o serveis en lloc de diners, a conseqüència d’un pacte salarial en aquest sentit. Per exemple, un vehicle, una assegurança de salut o els coneguts tiquets restaurant, entre altres. En aquest text ens centrarem en determinats béns o serveis que es solen incloure com a retribució flexible i que tenen associats determinats avantatges fiscals (tot i que existeixen altres avantatges, com seria la possibilitat d’adquirir béns o serveis a uns preus més baixos per la contractació col·lectiva…).
Per tant, podem afirmar que la retribució flexible és una manera diferent de percebre el salari per les persones treballadores. L’empresa ofereix la possibilitat de reduir el salari dinerari per destinar part del mateix a serveis o béns que són d’interès per la persona treballadora i amb un valor econòmic equivalent a la reducció del salari dinerari. Això significa que, enlloc de rebre tota la nòmina en diners, part d’ella, i amb el límit mencionat del 30%, es pot rebre en forma de béns o serveis que la persona treballadora elegeix segons les seves necessitats o interessos. En altres paraules, les persones treballadores tenen l’opció de sol·licitar que part de la seva retribució, amb el límit anteriorment indicat, es materialitzi a través de l’entrega de béns o serveis que, normalment, tenen associats avantatges fiscals en l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques (d’ara endavant, IRPF).
Quan es parla d’avantatges fiscals en aquest àmbit, és necessari parlar de la regulació de la retribució en espècie i, en concret, dels supòsits que segons la normativa aplicable no constitueixen retribució en espècie (com la formació) o que, tot i constituir retribució en espècie a efectes fiscals, es troben exempts de tributació (com els tiquets restaurant, el transport, l’assegurança de salut o la llar d’infants). Aquesta regulació és troba a l’article 42 de la Llei de 35/2006, de 28 de novembre, de l’IRPF.
Doncs bé, gran part de l’estalvi que es genera al optar per la retribució flexible per les persones treballadors prové del fet que aquestes retribucions en espècie es troben o bé no subjectes o bé exemptes de tributació per l’IRPF (recordem que també pot haver altres avantatges, com el fet d’adquirir alguns d’aquests serveis col·lectivament i, per tant, aconseguir uns preus més avantatjosos). Per tant, al parlar de la retribució flexible és fonamental conèixer els límits sobre els que s’apliquen les avantatges fiscals i els requisits que s’han de complir segons la Llei de l’IRPF (Llei 35/2006) i el Reglament de l’IRPF (RD 439/2007) perquè aquestes retribucions no constitueixin renta en espècie o que es trobin exemptes de tributació.
Així, els límits dels beneficis fiscals que s’apliquen a cada un dels productes o serveis que més habitualment s’inclouen als plans de retribució flexible (n’hi ha altres), son els següents:
| Tarjeta/tiquet restaurant | 11 euros/dia; Atenció: S’han de complir els requisits del Reglament de l’IRPF; no es pot acumular el que no es gasta en un dia, només es poden utilitzar per dies hàbils… Si en un dia s’utilitzen més d’11 euros estem davant de retribució en espècie subjecta i no exempta a l’IRPF (encara que l’empresa, en aquest cas, i segons criteri interpretatiu de la Direcció General de Tributs, no hauria de fer ingrés a compte (amb requisits…). |
| Servei de transport públic | 136,36 euros mensuals i/o 1.500 euros anuals. |
| Llar d’infants | Import de la mensualitat i menjar 100 % exempt. Atenció: No es compatible la exempció del pagament de la llar d’infants amb la deducció addicional de maternitat prevista a l’article 81 de la Llei de l’IRPF (pot arribar a 1.000 euros anuals). |
| Formació | Si és compleixen els requisits del Reglament de l’IRPF tot l’import no constituiria retribució en espècie. |
| Assegurança de salut: | 500 euros/any; Els beneficis es poden aplicar no només a la persona treballadora, sinó que també es poden incloure la persona cònjuge i els descendents. |
Per tant, perquè realment resultin aplicables els avantatges fiscals vistos, serà necessari comprovar que no es superen els límits establerts per la normativa fiscal i que es compleixen tots els requisits previstos. En cas contrari, hi ha el risc de que les entregues de béns i serveis constitueixin retribució en espècie subjecta a tributació per l’IRPF (amb el risc, en cas d’haver aplicat incorrectament els beneficis fiscals, no només de regularització tributaria sinó també d’imposició de sancions).
Per altra banda, perquè les persones treballadores es puguin beneficiar de les avantatges fiscals que la retribució flexible pot comportar segons la normativa fiscal, és necessari que l’empresa configuri un pla de retribució flexible que ofereixi a les persones treballadores la possibilitat d’elegir els béns i/o serveis així com l’import del seu salari que hi volen destinar. Aquest punt, tot i que no hi profunditzarem aquí, és important perquè per poder beneficiar-se dels avantatges fiscals és bàsic que la retribució és pugui qualificar com a retribució en espècie i no com una simple mediació de pagament. Si estiguéssim davant d’una mediació de pagament les retribucions es considerarien com a dineràries i, per tant, subjectes i no exemptes de tributació per l’IRPF.
Per tant, normalment els béns o serveis inclosos a la retribució flexible tenen avantatges fiscals a l’IRPF (no pel que fa a la cotització a la Seguretat Social), ja que, respectant els límits establerts per cada producte, no tributen i, per tant, tampoc estan subjectes a retenció (ingrés a compte), amb el conseqüent increment de l’import net mensual que es percep (una part en diners i l’altre en béns o serveis).
Amb tot el comentat fins el moment, és poden resumir les característiques de la retribució flexible en:
| Característiques | Limitacions |
| No és obligatòria per les persones treballadores, sinó que és del tot voluntari acollir-se o no a un o a varis dels béns o serveis oferts, així com també a la seva quantia. Afavoreix la conciliació familiar al oferir béns o serveis que afavoreixen aquesta conciliació entre la vida laboral i familiar. Millora la satisfacció de les persones treballadores, al existir beneficis addicionals al salari dinerari. Millora la gestió i retenció del talent ja que es una avantatge que les persones treballadores poden valorar a l’hora de presentar la seva candidatura a un lloc de treball. Millora el talent si les persones treballadores utilitzen la retribució flexible per formar-se. No implica costos (salarials) addicionals per l’empresa. | Complexitat administrativa: implementar aquest tipus de pla de pagaments pot requerir d’una major carrega de gestió de nòmines i comptable per l’empresa. Costos addicionals: Al necessitar més temps de gestió a la part de recursos humans i comptabilitat, es pot incórrer en costos addicionals a l’empresa. Falta de comprensió: algunes persones treballadores poden tenir dificultats per entendre totes les opcions disponibles, el que pot limitar la seva efectivitat. Riscos fiscals: S’han d’explicar bé (i aplicar) els límits i requisits perquè es considerin retribucions no subjectes o exemptes de tributació, i no oblidar l’existència de certes incompatibilitats amb altres beneficis fiscals (exemple de la deducció addicional de maternitat). |
En aquest mateix butlletí t’indiquem en què consisteix el servei de Tandem Go, com contactar-hi i les avantatges extra que podràs gaudir pel fet de ser clients d’AmbTu!
Si voleu rebre més informació o voleu resoldre algun dubte, podeu contactar-les omplint aquest formulari.
