Per Albert Mora, soci consultor econòmico-financier d’AmbTu
L’Albert porta des de l’any 2008 treballant en l’àmbit econòmico-financer i, en especial, en comptabilitat i fiscalitat. Des de l’any 2015, i després de treballar durant 7 anys en assessoria fiscal i comptable a una multinacional, s’ha especialitzat en la gestió i coordinació de projectes d’economia social i del sector agroalimentari.
Us heu plantejat si es poden produir conseqüències pel fet de comptabilitzar o registrar incorrectament les subvencions?
Com es lògic, quan es produeix l’atorgament d’una subvenció existeix una gran alegria. No obstant, i intentant no perdre l’alegria inicial, s’haurien de tenir en compte algunes consideracions a l’hora de la seva comptabilització per evitar que es produeixin males interpretacions sobre la informació economicofinancera o conseqüències fiscals innecessàries.
No entrarem aquí a detallar el procediment de comptabilització de les subvencions sinó que aquí ens centrarem en els efectes que es poden produir (i es produeixen), normalment a les entitats sense afany de lucre, pel fet de comptabilitzar-les incorrectament.
Per evitar entrar en totes les possibles classificacions de les subvencions (que per altra banda poc aportarien a aquesta explicació més enllà de diferències en els comptes comptables, especialment, per les entitats que apliquen el PGC), aquí farem referència a les conseqüències de registrar incorrectament subvenciones atorgades per finançar despeses específiques. Així mateix, només ens referirem a les conseqüències que es poden produir sobre el resultat comptable de l’entitat beneficiària de la subvenció, deixant per un posterior article altres possibles efectes que es poden produir sobre altres aspectes de la informació economicofinancera.
El primer punt a tenir en compte és que quan es rep una subvenció (resolució favorable), pel principi de meritació, ja s’hauria de comptabilitzar la subvenció amb total independència del moment en què es cobri la mateixa. En aquest moment de la concessió, el que té l’entitat és un dret de crèdit amb l’Administració o entitat condecent. En aquest mateix moment també apareixerà el primer dubte important a l’hora de comptabilitzar la subvenció i que, com hem dit, tractarem en un proper article, ja que ens portaria a fer referència a la qualificació de les subvencions com a reintegrables o no reintegrables (analitzant el criteri de l’Institut de Comptabilitat), i aquí ens centrarem només en els efectes sobre els resultats comptables.
Si ens atenem al moment d’imputació comptable a resultats de les subvencions, el primer que ha de quedar clar és que, tot i que ens ho hem trobat en repetides ocasions i és una confusió habitual, l’ingrés no és el mateix que el cobrament. És a dir, quan es cobra la subvenció el que tenim és precisament això, un cobrament (entrada de diners), però no un ingrés comptable. Quan es cobra la subvenció el que desapareix és el crèdit, total o parcialment, amb l’Administració o entitat condecent, però encara no sabem res de l’efecte que tindrà sobre els resultats comptables de l’entitat.
En aquest sentit, la normativa comptable estableix molt clarament que quan una subvenció es concedeixi per finançar despeses especifiques “s’imputaran com a ingressos en el mateix exercici en el que es meritin les despeses que s’estiguin finançant”. Com es pot comprovar fàcilment, això no és més que l’aplicació a aquest supòsit particular del principi general comptable de correlació d’ingressos i despeses. En paraules senzilles, els ingressos aniran comptabilitzant-se al mateix ritme (i en tot cas, en el mateix exercici) en el que es comptabilitzin les despeses finançades per la subvenció.
Per tant, en el supòsit de projectes a executar en diversos exercicis, si no es fa la comptabilització correctament i es comptabilitza tot l’ingrés de la subvenció en el moment de la concessió, com hem vist que fan moltes entitats, el que passarà és que, si només consideréssim aquesta operació (la subvenció), apareixeria un benefici comptable (ingressos superiors a les despeses) en l’exercici de la concessió. A l’exercici següent, i altre cop per simplificar només considerant la mateixa operació, es produirien pèrdues comptables, ja que no es podria registrar cap ingrés (ja que s’hauria considerat tot al primer exercici) i, en canvi, es registrarien les despeses del projecte. Si bé podria semblar que es tracta simplement d’un tema temporal, no es pot perdre de vista que els beneficis del primer exercici tributarien efectivament a l’Impost sobre Societats (en cas de no ser una entitat exempta). A més d’aquest efecte fiscal, que no és un assumpte menor, potser el més destacable és que aquest benefici comptable del primer exercici pot portar, i hem comprovat que efectivament ho fa, a males interpretacions en relació a la situació de l’entitat i la seva capacitat de generar beneficis. I aquesta interpretació errònia, i que pot portar a prendre decisions molt perjudicials per les entitats, es produeix per un simple error a l’hora de comptabilitzar les subvencions rebudes, i per no seguir el principi bàsic de correlació d’ingressos i despeses que regeix tot aquest procés de comptabilització.
Tot i que aquest tema podria donar per realitzar molts més comentaris i reflexions, esperem que amb aquestes breus indicacions haguem ajudat a les entitats a tenir present la importància de comptabilitzar correctament les subvencions que rebin, especialment, com hem vist, pel que fa a la imputació dels ingressos de les mateixes.
En propers articles comentarem altres aspectes de la comptabilització de les subvencions (diferents tipus de subvencions, qualificació com a reintegrables o no reintegrables…), parlarem específicament de la comptabilització de la subvenció “Kit Digital” per les seves particularitats i amplia incidència actual, i seguirem profunditzant en altres temes vinculats a les subvencions.
Recorda que des d’AmbTu et podem ajudar a resoldre els dubtes relacionats amb aquests i altres temes vinculats amb les subvencions.
